.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«qui no rebi el regne de Déu com el rep un nen, no hi entrarà pas»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura del llibre del Gènesi

El Senyor-Déu digué: «No seria bo que l’home estigués sol. Li faré qui l’ajudi i l’acompanyi.» El Senyor-Déu modelà amb terra totes les bèsties salvatges i tots els ocells, i els presentà a l’home, a veure quin nom els donaria: el nom que l’home donava a cada un dels animals era el seu nom. L’home donà el nom a cadascun dels animals domèstics i salvatges i a cadascun dels ocells, però no en trobà cap capaç d’ajudar-lo i fer-li companyia. Llavors el Senyor-Déu va fer caure l’home en un son profund. Quan quedà adormit, li prengué una de les costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. Després, de la costella que havia pres, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l’home. L’home digué: «Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn. El seu nom serà l’esposa, perquè ha estat presa de l’espòs.» Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva esposa, i des d’aquell moment ells dos formen una sola família.

Gn 2,18-24

Salm Responsorial

R. Que el Senyor ens beneeixi tota la vida.

Feliç tu, fidel del Senyor, 
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball, 
seràs feliç i tindràs sort.  R

La teva esposa fruitarà com una parra, 
dins la intimitat de casa teva;

veuràs els fills com plançons d’olivera 
al voltant de la taula. R

És així com els fidels del Senyor seran beneïts. 
Que el Senyor et beneeixi des de Sió. 
Que tota la vida puguis veure prosperar Jerusalem. R

Que puguis veure els fills dels teus fills. Pau a Israel!  R

Sl 127,1-2.3.4-5.6 [R.: cf. 5]

Lectura de la carta als cristians hebreus
Germans, Jesús, abaixat, va ser posat un moment per sota dels àngels, però ara, després de la passió i la mort, el veiem coronat de glòria i de prestigi, perquè Déu, que ens estima, va voler que morís per tots. Déu, que ho ha creat tot i ho ha destinat tot a ell mateix, volia portar molts fills a la glòria, i convenia que aquell qui els havia de guiar a la salvació fos consagrat pels sofriments. Tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix pare, i per això no s’avergonyeix d’anomenar-los germans.

He 2,9-11

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, els fariseus anaren a trobar Jesús per provar-lo, i li preguntaren si el marit es podia divorciar de la seva dona. Ell els preguntà: «Què us va ordenar Moisès?» Li respongueren: «Moisès permet de donar a l’esposa un document de divorci i separar-se.» Jesús els digué: «Moisès va escriure aquesta prescripció perquè sou tan durs de cor. Però al principi, Déu creà l’home i la dona. Per això deixa el pare i la mare, per unir-se a la seva esposa, i ells dos formen una sola família. Per tant, ja no són dos, sinó una sola família. Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar.» Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-lo sobre això mateix. Jesús els digué: «Aquell qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri.»
[La gent portava a Jesús uns nens perquè els imposés les mans, però els deixebles renyaven els qui els havien portat. A Jesús li sabé greu que els renyessin, i els digué: «Deixeu venir els nens, no els exclogueu, el regne de Déu és per als qui són com ells. Us ho dic amb tota veritat: Qui no rebi el regne de Déu com el rep un nen, no hi entrarà pas.» I els prenia als braços i els beneïa imposant-los les mans.]

Mc 10,2-16

"El Regne de Déu és pels qui són com els infants"

Al 2n relat de la Creació, per evitar la condició solitària de l’home-Adam, diu el Senyor: No estaria bé que l’home estigués sol. Per això decideix: Li faré qui l’ajudi i l’acompanyi. Així la donaEva serà «ajut» no inferior sinó igual a l’home-Adam, capaç de fer-li la «companyia» que cap altra creatura pot fer-li.
Déu que creà la resta de creatures manant-ho de paraula (Déu digué... i així fou), crea l’ésser humà (tant home com dona) treballant: modela l’home-Adam amb pols de la terra i, per a la dona, prengué a l’home una de les costelles i omplí amb carn el buit.
L’expressió «Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn» indica pertinença al mateix grup o categoria. Li ho diu Laban al seu futur gendre Jacob (Gn 29, 14); Abimelek al clan de la seva mare (Jt 9,2); David a les tribus del Nord (2Sa 5,1).
La carta-homilia als Hebreus dedica la 1a part al contrast entre àngels i homes mostrant el paper de Crist, salvador dels homes i no dels àngels.
Jesús abaixat, posat un moment per sota dels àngels, però ara coronat de glòria i prestigi. En aquest procés d’abaixament i exaltació hi ha la iniciativa de Déu que volia portar molts fills a la glòria. D’acord amb aquest projecte convenia que Aquell qui els havia de guiar a la Salvació fos «consagrat» pels sofriments: amb «consagració» no ritual sinó de perfeccionament mitjançant els sofriments.
Després d’adoctrinar el Poble (v. 2-9), Jesús a casa fa un ensenyament particularitzat als deixebles (v. 10s).
Fugint de la casuística matrimonial, ressitua la qüestió en el criteri de Déu al prin - cipi, contraposant la voluntat primigènia de Déu amb la posterior normativa humana de Moisès perquè sou tan durs de cor.
Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar: Jesús introdueix dos principis a la llum del 6è Manament.
Deixeu venir els nens... El Regne de Déu és pels qui són com ells: la societat farisaica de l’època menystenia els infants «incapaços de conèixer la Torà i de poder així fer mèrits davant Déu». Jesús innova el criteri posant els infants com a model del qui acull amb goig el do de la fe que li arriba testimoniat pels adults.

Mn. José Luis Arín

 

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
 
IMATGES